Portaceli, degana de les cartoixes ibèriques i insulars, i les fundacions valencianes

Portaceli és, de les sis cartoixes valencianes de les que es té noticia, la casa més antiga de totes ila que encara acull en els seus murs monjos.
Per tant, si exceptuem el monestir cistercenc de Benifassaà (habitat contemporàniament per monges cartoixes), és un eemple viu del que suposa la petjada de l'ordre a traves de vuit segles , bé 1ue cde maneraa interrompuda. La seua fundació data del 1272 quan queda ubicada a Serra, als peus de la serra Calderaona, enmig de la natura i a no excesiva distància de les ciutats de València i Sogorb, pel desig del dominic fra Andreu d'Albalat.

En l'actualitat, Portaceli esdevé la degana de les de les cartoixes ibèriques i insulars, la qual va tindre molta importància en la fundació i consolidació d'altres cases valencianes, catalanes i castellanes de l'Ordre cartoixa, a més de proporcionar a la regla dos generals durant el segle XV.