Espècies perdudes

Espècies perdudes es configura a partir d'un dietari fictici que hauria redactat, a Xàtiva, un noble xipriota, don Arcàngel de Sant Esteve, pels anys 1763 i 1764. Ara bé, aquest personatge, cristià, francòfon i ministre a la seua illa, només hauria pogut existir en el benentès que el regne de Xipre, al segle XVIII, encara hagués estat en mans d'una dinastia catòlica, un supòsit que Vicent Josep Escartí fa real.
Don Arcàngel, des del seu exili a Xàtiva, es mira la seua infantesa, els anys de la seua ascensió social i del poder: el món que ha perdut i el record del qual, però, encara continua existint. El personatge, doncs, com a metàfora del seu país i com a creació en què s'emmirallen les edats de l'homei, en definitiva, el temps.