SINÒPSI:
València 1972 és l’exposició d’un llibre que parla d’una ciutat. Partint de l’influent La ciutat de València en el qual Manuel Sanchis Guarner va capturar amb orgull l’esperit de la València de l’època, i agafant prestada l’expressió “ciutat monstre” utilitzada per l’arquitecte Salvador Pascual Gimeno en referència a allò que estava esdevenint el Cap i Casal al 1972, la nova mostra de La Nau ens narra com ha canviat la nostra ciutat des dels romans fins al 1930. L’any de publicació del llibre, 1972, és clau en el plantejament expositiu perquè aleshores la ciutat es trobava davant tres cruïlles que marcarien la seua deriva: la construcció d’una autopista al vell cau del Túria, la urbanització del Saler i la destrucció del casc històric. Projectes que es van aconseguir aturar gràcies a moviments ciutadans com el que hui reclama, armes en alt, que no s’amplie el port de València. L’exposició ens posa en context amb projeccions sobre com era aquella València dels setanta, amb cartells i obres d’art de l’època (de l’Equipo Crónica, Anzo, Alfaro…) i amb cites de Max Aub sobre com de canviada va trobar la ciutat en tornar de l’exili. Descobrireu d’una manera molt visual com ha mutat el traçat urbà de València amb la construcció de complexos com el Palau de la Música o la Universitat Politècnica, i els magnífics edificis que han sigut enderrocats amb el pas del anys (el convent dels Dominics, el Teatre Eslava…) en aquesta magnífica exposició en la qual hi ha diners (molt ben) invertits. S.M.