Pana negra

Marià Seguí es veu abocat al bandolerisme per una confabulació que no podrà revelar fins al final de la seua vida. Amb una nova identitat, es llança al pillatge per sobreviure amb l’única companyia d’un fusell retallat i una navalla. Quan li cal, s’apodera d’algú i no el deixa anar fins que no se li fa efectiva la quantitat que requereix, i miola com un gat després d’haver perpetrat les seues lladreries amb èxit. El caràcter insòlit de les seues proeses el convertirà en un heroi temut i admirat per la gent i, alhora, en l’home més perseguit per la justícia, de la qual sempre aconsegueix esca-polir-se d’una manera inexplicable.
Basat en un personatge real, Joan Olivares reconstrueix en Pana negra, Premi Ciutat de València 2006, les dues facetes que acompanyen sovint els bandolers mítics: la de l’heroi admirat i temut i la de l’ésser humà separat de la seua terra i de la seua gent per la força dels esdeveniments.