01-08-2017
El dissabte 5 d’agost, l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins nomenarà Fill Adoptiu del poble, a títol pòstum, Tomàs Álvarez Pérez, conegut com Tomàs el Manyà. Aquesta distinció té la finalitat de retre-li una reconeixença, a la memòria de la seua persona, que no va rebre en vida. El reconeixement que ara es du a terme, va ser instat inicialment, sense concreció, pels descendents de la família Álvarez-Biosca davant aquest ajuntament. La persistència de la demanda pels familiars ha dut l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins a promoure un expedient per a recopilar, conéixer i poder avaluar els mèrits de Tomàs Álvarez Pérez pels quals poguera ser creditor d’un reconeixement públic local a títol pòstum. El nomenament de Tomàs Álvarez Pérez el Manyà, com a Fill Adoptiu de Fontanars dels Alforins suposa un homenatge a la seua figura, com a referent i com a col·laborador del moviment veïnal alforiner, com a persona exemplar del Fontanars de la seua època i com a model de dedicació al poble. Amb aquesta acte, el nostre poble homenatja Tomàs Álvarez Pérez amb una acció de restitució i de gratitud. Però, qui va ser Tomàs Álvarez? Tomàs Álvarez Pérez va nàixer a Beneixama el 26 d’octubre de 1869. La seua relació amb el nostre poble s’estableix a través del casament amb la jove alforinera Josepa Biosca Garcia l’agost de 1894, i la fixació del domicili del matrimoni a Fontanars. Tomàs Álvarez, artesà Tomàs Álvarez era serraller: ferrer, de professió. O manyà, que és precisament el motiu del renom seu que encara perviu en la memòria col·lectiva local. Dels treballs realitzats per Tomàs el Manyà, la mostra més patent roman ara mateix, quan ha transcorregut més d’un segle des de la seua col·locació, al capdamunt del referent de l’imaginari local que és la torre de les campanes de l’església de Fontanars dels Alforins. Tant l’estructura interna de la volta del campanar com el penell indicador de la direcció dels vents que el corona, els va realitzar Tomàs Álvarez Pérez, de ferro, sota el disseny i les directrius de Josep Maria Cortina, l’arquitecte de l’obra que va ser acabada el 1916 i li va donar a la torre l’aspecte que té actualment. Tomàs Álvarez, figura present en el procés de segregació Tomàs Álvarez Pérez participa activament en la denúncia de les necessitats del llogaret de Fontanars, i és present en diverses sol·licituds a l’Ajuntament d’Ontinyent, entre elles les dels dos intents de segregació de les partides dels Alforins. Tomàs Álvarez Pérez va ser nomenat regidor de l’Ajuntament d’Ontinyent el 17 de gener de 1924. Les seues primeres intervencions en el plenari van lforins per aconseguir l’emancipació respecte a Ontinyent per a l’erecció del nou municipi de Fontanars. Tomàs Álvarez, alcalde de Fontanars Tomàs Álvarez Pérez va ser elegit alcalde de Fontanars l’1 de març de 1936, com a president de la gestora nomenada amb posterioritat a les eleccions generals del 16 de febrer. El 18 de juliol de 1936 esclatava la Guerra Civil. Als pocs dies, la gestora es reunia en sessió urgent sota la presidència de Tomàs Álvarez per a declarar la fidelitat de la Corporació al règim democràtic de la República i condemnar enèrgicament l’alçament militar. Immediatament, també, es constituïa a Fontanars, com es va fer en altres pobles i ciutats, a imatge de València, el Comité Executiu del Front Popular, presidit per Tomàs Álvarez Pérez. En aquella situació crítica, el Comité era el mitjà de defensa front als partidaris de la sublevació, curava per l’ordenació de la vida local i per garantir l’abastiment alimentari, i animava mesures socialitzadores de la propietat. Tomàs Álvarez va presidir el Comité fins el 24 de desembre de 1936, dies abans de la supressió per llei del comités i la creació del consells municipals com a òrgans rectors dels municipis. Tomàs Álvarez, a la presó Acabada la Guerra, Tomàs Álvarez Pérez va ser víctima de l’aparell de repressió dels vencedors. Detingut i empresonat l’abril de 1939, va ser processat. La sentència del Consell de guerra, del 15 de gener de 1940, condemnava Tomàs Álvarez a sis anys i un dia de presó major amb l’acessòria d’inhabilitació absoluta pel temps de la condemna. L’únic delicte de Tomàs Álvarez havia consistit a ser alcalde en el moment en què esclatava la Guerra i a complir i fer complir la llei vigent del govern legítim i democràtic de la República. El mateix Consell de guerra que va condemnar Tomàs el Manyà, reconeixia l’absència de delictes de sang al poble durant aquells primers mesos del conflicte, i el fet que els detinguts i empresonats pels agents vinguts de la capital foren alliberats al poc temps precisament per la intervenció del Comité. I això incrementa el caràcter meritori de la gestió de Tomàs Álvarez el Manyà al capdavant de l’Ajuntament. Tomàs Álvarez va estar empresonat des d’abril de 1939 fins a febrer de 1941, aproximadament. Quan va eixir de la presó ja tenia ben complits els 71 anys però encara li quedava per sofrir l’episodi humiliant del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, que suposava la confiscació dels béns dels responsables polítics i sindicals republicans en exercici abans de la fi de la Guerra. Confiscat, ancià i abatut, Tomàs Álvarez, acompanyat de la seua dona, se’n va anar a viure a casa d’una de les filles, a Ontinyent, on es va morir el 7 de juliol de 1948. Les restes del matrimoni Álvarez-Biosca reposen al cementeri d’aquesta ciutat veïna. Per tots aquest motius, el dissabte 5 d’agost Tomàs Álvarez Pérez, el Manyà, serà honoratamb el nomenament de Fill Adoptiu, a títol pòstum, pel Ple de l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins reunit en sessió extraordinària, en l’any en què Fontanars complix 90 anys com a municipi.